La llei posa en mans de les entitats locals el cens de les colònies, la gestió pel mètode CER i l'acreditació de qui les cuida. Això és el que queda escrit —i el que es pot ensenyar— quan ho porta Kobijo.
Cada colònia amb la seva fitxa, el seu número de registre i el seu lloc al mapa; cada gat amb la seva identificació, el seu sexe i el seu estat d'esterilització. Quan arriba la pregunta de quants gats hi ha i on, la resposta ja és escrita.
Cada actuació veterinària queda amb la seva data, el producte i el seu lot, i el professional que la va fer. És el que converteix «aquí es fa CER» en un expedient que es pot mirar.
Carnet amb foto, document i data de caducitat, que qualsevol pot comprovar des del mòbil sense entrar al sistema. I cada visita queda fitxada per la persona que la fa.
Una queixa veïnal, un gat ferit, menjar on no toca: la incidència entra des del mòbil amb la seva foto i la seva data, i no desapareix fins que algú la tanca.
L'acta surt amb els seus documents adjunts i, si queda alguna cosa pendent, amb la data de la tornada. Serveix per acompanyar un informe tècnic sense tornar-lo a redactar.
Qui signa no ha de respondre de memòria pel que va fer un voluntari: cada visita, cada incidència i cada carnet duen la seva data i el seu nom.
Les actes d'inspecció i les incidències de colònies són dos dels onze informes que surten de la feina del dia a dia, tots exportables a Excel.